"Aviam, dos dies abans de fer la puta escaixada has de comprar bacallà escaixat. Anant bé et cardaran una hòstia de Déu, ara està caríssim. Com tot. Si es que carda fàstic tot plegat, no es pot comprar, ja.
L’has de cardar amb aigua a la nevera aquestos dos dies. I la vas canviant el cony d’aigua de tant en tant. Això és una collonada, a mi em toca molt els ous fer-ho, però és lo que hi ha, es fa aixíns.
Passats els dos putos dies, pues a una bandeja li fots mongetes… i també pues enciam tallat i pebrot i tomàquet i ceba… i no sé, pues lo que et dongui la puta gana… que és una amanida amb bacallà, joder..
Fot-li el bacallà passat per oli a sobre i uns putos ous dusos tallats pel mig i ja està."
IMPORTANT: Tu, lerdo, no em confonguis una escaixada amb una escalivada eh? que no és lo mateix"
De verdad? pues me meo yo sola imaginándomelo en la cocina cabreado con el mundo y lanzando la comida contra la sartén.
